Com podem cultivar l’autoestima d’infants i joves a casa? Fer créixer l’autoestima és posar una llavor per a tota la vida, essencial per al creixement personal.

L’autoestima és un concepte creat per explicar fins quin punt s’estima una persona a sí mateixa.

Una mesura que determina el grau d’autoconeixement i, conseqüentment, el grau d’acceptació sobre sí mateixa.

Per anar una mica més enllà, Albert Bandura ens explica que l’autoestima es basa en dos pilars:

• Autoconcepte: la opinió que una persona té sobre si mateixa, basada en adjectius. Ets mandrós, ets pesada, ets amable,…
• Autoeficàcia: el balanç que una persona fa d’allò que es proposa i com ho aconsegueix. Vull fer els deures amb 20 minuts, vull tenir temps per llegir,…

Des d’una perspectiva relacional, l’autoestima es converteix en una ruta de doble entrada. Ho podem resumir en: com em veuen i com em veig.

Per una banda, l’autoconcepte d’una criatura es construeix a partir de la visió que rep per part de les figures de vincle, de la mare, del pare, del mestre, de la persona cuidadora i també dels germans, companys,…

• Quants adjectius agradables utilitzes per referir-te a ella? I desagradables?

Per l’altra, l’autoeficàcia es viu i s’entrena des dels primers mesos de vida. Començant per fites evolutives com el gatejar, parlar o contenir esfínters fins a d’altres com escriure, llegir o resoldre conflictes amb amics.

• Com celebreu a casa els intents en assolir un aprenentatge o repte? Perquè en funció d’això, la motivació (el motor en acció) es veurà incentivada o apagada.

D’alguna manera, la teva criatura es veu a través de tu com si fossis un mirall per a sí mateixa. Un mirall que és reflex de com se la veu i de com es veu. Alhora és com una esponja que absorbeix tots els missatges relacionats amb la seva persona, com fa les tasques, com sent i expressa les emocions, com es relaciona amb els seus germans i amics,…

Mentre és menor de 8 anys, l’autoestima és més una identificació del què li han dit. Mentre que passada aquesta edat, aproximadament, és quan la criatura comença a construir una identitat basada en les etiquetes que se li han anat posant, conscient o inconscientment, al llarg de tots aquells anys, a més del diàleg intern que es va creant i relatant sobre sí mateixa.

No és d’estranyar que una criatura de 10 anys, que ha de resoldre un problema de matemàtiques, es digui a sí mateixa “soc tonta” davant la dificultat en trobar la solució.

Aquest fet es pot explicar per vàries raons, pot ser que se senti superat per la dificultat del problema, pot ser que es bloquegi amb l’assignatura, pot ser que a casa es frustri de seguida i rebi més ajuda de la que necessita, poden ser tantes raons,… Hi ha moltes interpretacions, tantes com famílies hi ha al món, oi?

Ara bé, aquí no es tracta de buscar culpables, sinó de revisar els patrons automàtics que tots tenim.

I entrenar maneres de comunicar-nos i de relacionar-nos que permetin a les nostres criatures sentir-se estimades i capaces.

Mares, pares i educadors hem estat educats en corregir allò que no està bé, allò que no funciona o que resulta un problema. S’ha instaurat un hàbit, per tant, de forma automàtica reaccionem a la resposta o fer la de la criatura, tingui l’edat que tingui.

La nostra atenció es posa en allò que ens desagrada i, malauradament, la criatura també s’identifica amb aquesta visió.

Són moltes les criatures que s’han sentit incompreses, desconnectades de les seves fortaleses i molt enfocades en els seus “problemes”.

Imagina que cada persona conviu amb dues galledes invisibles, una a cada mà. Una és la que recull vivències agradables, de superació, de reconeixement, d’escolta i de diàleg.

L’altra recull les queixes, les critiques, les correccions i les burles.

En funció de com evoluciona el dia, l’infant o adolescent sentirà més pes en una banda o altra de les galledes invisibles que l’acompanyen.

Quina seria la vivència idònia? Que al final del dia, les galledes estiguin equilibrades, i si és possible, que la més plena sigui l’agradable. Perquè si atenem l’autoestima com si fos una llavor, serà amb aquesta aigua que la regarà.

T’animo a canviar l’expressió “té l’autoestima baixa o alta” per “avui té un bon dia o mal dia” o “avui ha viscut vivències agradables o desagradables”. Inclús “avui té la galleda de les vivències agradables ben plena”. La raó d’aquest canvi és observar l’autoestima com un estat dinàmic, evolutiu i en constant canvi:

• Dinàmic: perquè s’influencia per les experiències del dia a dia. Posa’t en situació: imagina que la criatura arriba a l’escola i algú reacciona de forma desagradable a un dibuix que porta, una burla, una crítica,…
• Evolutiu: perquè igual que el teu fill, està en procés de creixement.
• Constant Canvi: deixa de ser estàtic perquè varia en funció del dia.

Trencar amb els hàbits automàtics com la reacció a la conducta que nos ens agrada és tant senzill i desafiant com preguntar-te quina empremta emocional vols deixar en la teva criatura.

I no em refereixo a la idea de convertir-nos en mares i pares perfectes, sinó més aviat en perfectament imperfectes i connectats.

Com cultivar l’autoestima a casa?

Expliquem-ho amb un exemple: Aprendre a cordar-se les sabates

• PAS A PAS. Seqüenciar  l’esforç: primer aprendre a creuar els cordons, després lligar-los, després fer el llaços i per últim creuar-los.
• CELEBRAR ELS INTENTS: posar en valor el procés d’aprenentatge, ho estàs aconseguint, cada dia una mica més,
• INCENTIVAR L’ESPERANÇA: avui és així i demà serà diferent, …
• APRECIAR LES DIFERÈNCIES: la teva germana aprèn ràpid cordar-se les sabates i tu aprens ràpid llegir.
• DESCRIURE LA CONDUCTA: deixa d’etiquetar com és el teu fill i descriure què no t’agrada que faci o què no va bé que faci.
• PRESÈNCIA I DISPONIBILITAT: no només de cos present, ja ens entenem oi?

Com deixar de reaccionar i connectar per cultivar l’autoestima?

• IDENTITAT EN CONSTRUCCIÓ: ara ja saps que la teva criatura creix amb tu i amb les vivències compartides i sota el braç no hi ha porta una barra de pa sinó somnis per materialitzar. L’acompanyes a aconseguir-ho?
• DESFES-TE D’EXIGÈNCIES: és una criatura en procés de creixement, creu-me, el perfeccionisme està sobrevalorat i ens desconnecta d’allò essencial, l’amor cap als nostres fills.
• ACTITUD FLEX, DE FLEXIBILITAT: observa com de diferents poden ser les vivències quan observes el què és en comptes de mantenir-te rígid en allò que hauria de ser.
• REPARAR: disculpa’t que et surti l’alien intern que tots portem dins, o quasi bé tots. No hi ha res com mostrar a la teva criatura que de perfecte no n’ets gens ans al contrari, una persona humana com ella. 
• EXPECTATIVES: quan són adequades a les possibilitats de l’infant o adolescent, poden ser una font de motivació i superació.
• VISIÓ 360º: recorda que el teu fill és ment, cos, emoció i relació; li passen mil vivències en un dia.

Atendre l’autoestima de les criatures com una llavor que creix amb ells i elles és un impuls i un repte que ens convida a cultivar-la i protegir-la.

Posa-hi amor i humor i viuràs la diferència entre reaccionar o connectar.

Àngels Martí

Fundadora de l’Institut de Benestar Emocional

Especialista en AACC i PAS.

www.angelsmarti.com  · @angelsmarti.psicologa